El guapo d'El último de la fila

Són les tantes. He estat escrivint una rumbeta pel grup Xampola (toquem el pròxim dia 25 de juny a la carpa de circ de Tiana), i abans d'anar a dormir, tot navegant, he anat a petar a la web d'en Quimi Portet. Ja la coneixia, però tot i així he tornat a riure com un boig.

No us la perdeu, visiteu la Web purament propagandística amb subtilíssima flaire neo-liberal de "el guapo d'El último de la fila". www.quimiportet.com

De Shorter a Waits passant per...

Last FM (www.last.fm) és una d'aquestes ràdios virtuals on hom pot fer-se emissores a mida, entrant un estil, el nom d'un músic o un "tag". Servidor, en aquests casos, acostuma a teclejar impulsivament i indefectiblement "Wayne Shorter" com a primera opció.

La cadena de cançons que han sonat avui quan he engegat Last FM m'han portat de Wayne Shorter a Tom Waits, passant per Count Basie, Johnny Hartman, Jaco Pastorius, Coltrane, Lou Donaldson, Michael Bublé i Django Reindhart. No sé molt bé quin nexe en comú tenen aquests noms, però em pregunto per què els amics de Last no inclouen també Camarón, Alban Berg i Pet Shop Boys a la llista d'artistes "similars" a Wayne Shorter.

En qualsevol cas, la cosa és entretinguda i ben variada. I en un d'aquests viatges per l'hiperespai musical resulta que he topat amb una proposta collonuda d'un saxofonista que no coneixia: Jim Gailloreto. Aquest senyor, il.lustre pedagog de Chicago, es mou pel món amb el "Jazz String Quintet". El grup -amb aquest nom tan... perillós- resulta que sona així de bé:



Els altres vídeos que hi ha al YouTube no són tan interessants, però podeu visitar la seva web: www.jazzstringquintet.com

Maig del 08

Aquest mes que ve farà quaranta anys del famós maig del 68. Aquell maig, es veu que els joves de París, i de retruc els nostres, van fer una revolució. Només ells saben què coi van aconseguir revolucionar... Potser al cap i a la fí no es tractava tant de canviar el món com de fer campana de la uni i fer manetes amb les camarades (si s'haguéssin esperat al maig del 69 segur que la cosa hagués triomfat més), però el cas és que un dels seus famosos lemes va ser "Sota les llambordes hi ha la platja" -mentre deien això, agafaven els pedrots que arrencaven de terra i els llançaven a les tanquetes de la policia-. Suposo que per a aquells herois, la platja era la natura, els valors perduts, el romanticisme, la llibertat... i la llamborda la grisa modernitat, l'opressió, la repressió...

El lema em va venir l'altre dia al cap mentre passejava pel carrer Mossèn Anton. L'estan esfaltant, i per fer-ho han arrencat la capa d'asfalt vella. No diríeu mai què han deixat a la vista de tothom: Les llambordes. Les antigues llambordes dels carrers badalonins. Quina nostàlgia, nois... Sota l'asfalt, hi ha les llambordes.

The Story of Stuff

(en anglès, dura 20 minuts)

Mai més et miraràs el teu iPod de la mateixa manera...

the story of stuff

Holofonia

Vilaweb ha publicat avui -ahir- aquesta notícia. No acabo d'entendre com funciona això de l'holofonia, i en què es diferencia tècnicament de l'stereo, però la veritat és que és molt divertit.

Poseu-vos uns auriculars (en un entorn silenciós, millor), i escolteu això.

Ja em direu el què.

Actualització (5/10)

El mestre Matas m'assabenta que els Bad Plus van gravar l'àlbum "Give" amb aquesta tecnologia (la veritat és que el disc sona brutal), i veig per internet que Pearl Jam també té un disc "Binaural". O sigui que la cosa no és d'ara...

Actualització (9/10)

Més sobre el tema a wikipedia:
http://en.wikipedia.org/wiki/Binaural_recording