Diuen que li van preguntar a Michael Brecker "Què se sent quan s'és el millor saxofonista del món?", i va contestar: "Això li hauràs de preguntar a George Garzone".
George Garzone va ser professor meu a Boston (em va ensenyar unes coses que practicaré quan sigui gran...), i també em va fotre uns bolos que tenia jo en un restaurant (què? com?) Doncs sí: Resulta que la pianista era la seva nòvia i els bolos a Nantucket, una illa súper-pija de MassaJoseps. Els del restaurant van estar lògicament encantats amb el canvi, i jo em vaig quedar tirat a Boston, entretenint-me amb dues pedres.
Anècdotes a part, aquest americà que se les dóna d'italià (a mi em deia Martiiiiiiiino) fa 30 anys que toca amb Bob Gulotti i John Lockwood (The Fringe), i aquest fet excepcional converteix aquest grup en un dels més interessants que servidor hagi sentit mai.
Ara feia temps que no sentia en Garzone, i m'han encantat aquests vídeos del YouTube. L'únic que em sap greu és que hagi abandonat el sindicat del metall (cada cop som menys!) i ara toqui amb una boquilla de pasta.
Apa, a passar-ho bé!
The Fringe Live 2006 Part I
The Fringe Live 2006 Part II
dijous, 1 de març del 2007
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
3 comentaris:
Efectivament Martí. El famós saxo baríton era el Ferran Besalduch. Tal com has dit la "burrocràcia" té aquests efectes, entre d´altres ja que la llista és llarga..
A partir d´ara semblar que cada vegada que el Sr. Besalduch vulgui venir a assajar haurem d´omplir un paperet que digui: Dades de la persona, instrument/s que toca hores que estarà dins del centre, autorització firmada d´un professor, relació amb el centre, de quina assignatura es tracta, si és resident a Barcelona, i si li agraden les mongetes amb olli o sense!! Quins collons!!!
P.d: la carta està en mans dels "jefes" ara mateix, l´estan estudiant, o aixó diuen...
Si aneu alguna vegada a l´Esmuc no us perdeu l´espectacle de l´entrada, és bastant significatiu de la mentalitat dels que manen..
No porteu armes...
Brutal el vídeo...
pascha pablito...
...no sé tú, peró els meus instruments están qualificats (pregunta alguns violes) com a armes de destrucció massiva...(espera a que porti al Joan de bolo amb el trombó baix, i ja veuram que és tsunami sonor!!!)
...com us ho feu a l'EsMuC, canteu o què?
El profe de'n Martí toca NBQ!
(PS:NuclearBacteriológicoQuímico)
Hey ara he llegit de què va l'història...què fort, tú! I pensar que jo no sóc ni he estat alumne, però he fet assatjos i classes. És incomprensible, denegar l'accés a l'escola a persones no matriculades. A mí em sona a inconstitucional, però que collons... Al igual que una universitat no és només un centre per donar i rebre classes, sinò un centre de cultura i investigació, una escola (què pretén ser una còpia de les "nostre" Musikhochschulen) ha de ser un centre obert de cara al públic i a músics i estudiants de fóra!!!
Molt típic de la mentalitat "aillada" dels nostres pedagogs i burrocrates.
Estic amb vosaltres...
...una abraçada pel Roc Alvero.
Publica un comentari a l'entrada