Aquest mes que ve farà quaranta anys del famós maig del 68. Aquell maig, es veu que els joves de París, i de retruc els nostres, van fer una revolució. Només ells saben què coi van aconseguir revolucionar... Potser al cap i a la fí no es tractava tant de canviar el món com de fer campana de la uni i fer manetes amb les camarades (si s'haguéssin esperat al maig del 69 segur que la cosa hagués triomfat més), però el cas és que un dels seus famosos lemes va ser "Sota les llambordes hi ha la platja" -mentre deien això, agafaven els pedrots que arrencaven de terra i els llançaven a les tanquetes de la policia-. Suposo que per a aquells herois, la platja era la natura, els valors perduts, el romanticisme, la llibertat... i la llamborda la grisa modernitat, l'opressió, la repressió...El lema em va venir l'altre dia al cap mentre passejava pel carrer Mossèn Anton. L'estan esfaltant, i per fer-ho han arrencat la capa d'asfalt vella. No diríeu mai què han deixat a la vista de tothom: Les llambordes. Les antigues llambordes dels carrers badalonins. Quina nostàlgia, nois... Sota l'asfalt, hi ha les llambordes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada