After The Gig

Vinc de tocar amb tres musicassos a Calella (Rai Ferrer, Vicenç Solsona i Jo Krause). Estic mort de son, però abans d'anar al llit vull escriure la sensació que he tingut quan anava cap al cotxe després del bolo.

Avui ha estat un bon concert. M'ho he passat absolutament teta, en part perquè he pogut compartir escenari amb aquests monstres, i en part perquè aquestes últimes setmanes no he tingut gaires ocasions de poder fer de músic. Estic prou content de com he tocat, i la gent que ha vingut al concert ens ha agraït molt la bona estona que hem passat junts. Però noi, mai no hi ha manera de sentir-se satisfet del tot; quan acabo una actuació, sempre penso que he de millorar això, que allò altre se m'ha descontrolat, que si la tècnica, que si l'afinació, que si la postura, que si la respiració... Sempre hi ha d'haver aquest regustet amarg, per molt bé que hagi anat tot.

Sé que això és bo, que detectar els nostres punts febles ens estimula a seguir treballant i a millorar. La petita diferència d'avui -la sensació que volia escriure-, és que a més a més de saber-ho, ho he sentit de debò. I he estat conscient -i content- de sentir-ho.

Potser és que, amb el temps, un va acceptant carinyosament els companys de viatge de tot músic: l'inseparable ego, la sempre fidel inseguretat, l'entranyable dubte.

PD: "After The Gig" ("Després del bolo") és un tema de Jordi Matas