Canvis

Llegeixo a l'Avui digital que Discos Castelló està a punt de fer fallida. La notícia m'ha sabut greu -quantes hores hi havíem passat, d'adolescents, buscant tresors amagats a les seves prestatgeries!-, però curiosament no m'ha sorprès.

La manera com la música viatja, es distribueix i s'emmagatzema està canviant ràpidament. El CD està més a prop del passat analògic que del futur digital, en una terra de ningú que no li augura un futur gaire brillant: Va substituïr els antics àlbums de vinil, però no té ni de lluny el mateix encant; i d'altra banda, com a suport digital ja ha quedat antiquat i superat per llapissos, discos durs, iPods, i per les infinites possibilitats de l'emmagatzament a internet. De manera que cada cop són -som- menys els que es gasten 20 euros en una botiga per una música que pot aconseguir per molt menys, còmodament, des de l'ordinador de casa.

El futur -el present!- de la música està a internet i als petits reproductors portàtils que cada cop tenen un millor accés a la xarxa. Els suports físics dels enregistraments musicals desapareixeran (a excepció, segurament, del vinil!, que està ressorgint de les cendres), això ho podem afirmar amb bastanta seguretat; el què encara no sabem és què substituïrà la màgia i el romanticisme de la portada, del llibret, del disseny dels antics discos, de l'esperit de l'"àlbum", però la resposta segur que no trigarà a arribar, i al capdavall potser la meva generació serà l'última que ho trobarà a faltar, tot això.

Que ràpid que va tot, nois...