Han passat més de dos anys, des d'aquell punyetero procés creatiu. Dos anys que han servit per anar acumulant noves energies creatives, que ara necessiten sortir i ser plasmades en un nou disc.Demà fem l'últim assaig, i dimecres entrem a l'estudi a gravar. I estic molt il.lusionat. Aquest projecte és molt, molt personal, en tots els sentits. No solament a nivell musical (sobre la música que gravarem en vaig escriure això), sinó també a nivell de producció i edició.
Si quest nou -i punyetero- procés creatiu surt bé, reflexarà molt bé la meva visió de la música en aquest moment, tant de la part artística com d'altres aspectes del món musical (discogràfiques, formats, autogestió, autoedició, internet,...).
De moment em sembla que ho faig bé: cuido la idea, la mimo, me la crec, em crec.
3 comentaris:
Hola Martí: després d'aquest procés creatiu, pots descansar ja que el resultat ha estat excel·lent. Haig de dir-te que remenes molt bé la ploma, el boli, el llapis; al menys és el que em sembla a mi. En el meu blog també hi deixo alguns textos i quan hi entro, miro sense voler si algú m'ha deixat algun comentari, i veig que no. Collons, sé que la gent hi entra però noi, no hi deixen res. Jo penso, això no és un bloc; que a un bloc li escrius quelcom. Jo te'l deixo. Vull comentar-te que, per usar la L·L pots utilitzar la tecla del 3 (sota les tecles de F1, F2...) prement a la vegada les majúscules. Res més. A continuar escrivint, tocant, composant. Salut. Miquel Tuset.
Gràcies, Miquel! Practicaré això de l'el·la.
M'encantaria poder venir a tocar la música de Tea Time a La Vicentina. A veure si s'arregla lo del piano!
Una abraçada,
Martí
Publica un comentari a l'entrada