Deu anys del Zorrilla

Avui fa deu anys que es va reinaugurar el Teatre Zorrilla de Badalona.

Els badalonins, quan diem que Badalona és un poble normalment és amb un punt d'orgull, de satisfacció, volent dir que aquí es viu tranquil, que la gent es coneix, que conservem tradicions, que tenim un sentiment de pertinença,... Però a nivell cultural, Badalona realment és un poble. Vull dir que bàsicament tenim un teatre i una festa major, i para de comptar. És cert que hi ha altres espais i activitats (el museu municipal, les biblioteques, només faltaria!) però si parlem d'arts escèniques, la cosa es resumeix en el què he dit. També hi ha el teatre Blas Infante, un espai obert fa un parell d'anys i que ningú sap què s'hi fa (no apareix al web municipal, només he trobat un blog de l'any passat), i el Teatre Principal, un edifici en molt mal estat i de dubtosa seguretat al qual deixem que entrin els nens badalonins per a realitzar-hi activitats escolars -Déu no vulgui que mai passi res!- , i que ara, finalment i després de mil giragonses, sembla que serà remodelat; pel què he pogut sentir (evidentment no per boca dels polítics, que no es rebaixarien pas a parlar amb els músics locals) pot ser que es converteixi en l'espai polivalent que la ciutat necessita amb urgència.

Dit això, avui que és un dia d'alegria i celebració, toca parlar de coses bones: De la feina que està duent a terme el director del Teatre Zorrilla, en Joan Anton Sànchez. Per la part que em toca, és evident que estic satisfet, ja que en Sànchez fa quatre anys que va decidir apostar pel jazz i per permetre que l'Associació de Músics de Badalona col.labori en l'organització del Cicle de Jazz, que ha portat a la ciutat figures com Al Foster, Kurt Rossenwinkel, Mark Turner, Omer Avital, Jorge Rossy, Guillermo Klein, etc... Aquest esperit de col.laboració, aquest concepte de "gestió oberta", s'ha convertit en la marca de la casa de Sànchez, i així tenim que gran part del contingut de la programació del teatre es decideix conjuntament entre el teatre i les diverses associacions i entitats culturals de la ciutat, un model de funcionament que està demostrant molt bons resultats.

Això, juntament amb una oferta de teatre comercial que esgota les localitats, fa que el Zorrilla hagi aconseguit un bon equilibri entre la qualitat i la quantitat, entre l'oferta pel gran públic i la més especialitzada i exigent. Al mateix temps, el teatre és més present que mai a la ciutat, i la posada en venda d'abonaments d'aquesta temporada ha estat un èxit rotund.

En fí, que avui celebrem els deu anys del Zorrilla amb alegria, pensant que és possible fer les coses ben fetes en aquesta ciutat, i amb aquest optimisme que ens caracteritza, i enduts per l'eufòria del xampany, pensem que algun dia es farà realitat l'ens autònom que gestionarà el teatre sense ingerències polítiques, i també estem innocentment convençuts que el remodelat teatre Principal serà el complement perfecte que permetrà una oferta cultural estable, generosa i de qualitat, que posarà Badalona al lloc que li correspon, ben a punt per ser la Capital de la Cultura Catalana el 2010. Amén. I per molts anys.