José Antonio Abreu va poder ser músic.Ell va tenir el suport i els mitjans per aconseguir-ho, i a l'home se li va ficar entre cella i cella que tots els nens del seu país, Veneçuela, també tinguéssin aquesta oportunitat. Fa trenta-cinc anys, va dirigir el primer assaig de la Jove Orquestra Simfònica de Veneçuela. Hi havia onze nens.
Avui, el Sistema Nacional d'Orquestres i Cors Infantils i Juvenils de Veneçuela compta amb més de 300.000 nens i adolescents (sí, sí, ho heu llegit bé), la majoria de classes marginals. L'aventura d'Abreu s'ha convertit en una autèntica revolució social i cultural de repercussió internacional. Una xarxa immensa de petites orquestres i cors, gestionades des de la proximitat i adaptades a cada comunitat concreta, està rescatant de la pobresa -material i, sobretot, espiritual- milers de nens, i de retruc, les seves famílies. Però és que, a més a més, està formant professionals de la música d'una altíssima qualitat, que a hores d'ara treballen en les principals orquestres del món. La mateixa Orquestra Juvenil de Veneçuela està considerada una de les millors.
El fenòmen ha sacsejat la concepció social i pedagògica de la música en molts països, i sens dubte posa en evidència les infinites possibilitats de millora en el sistema educatiu musical del nostre. Alguns hi han vist la salvació de la música clàssica, altres una bona eina de reinserció social, i d'altres van més enllà i hi veuen un missatge d'esperança i futur per a la humanitat en un moment de crisi global no solament econòmica.
Si teniu uns minuts, us recomano -emocionadament- el següent vídeo, on aquesta persona extraordinària explica el seu projecte, o més ben dit, la seva gesta èpica:
Per a més informació:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada