Un cop el projecte "Tea Time" està enllestit, comença a arribar el feedback, això que traduït literalment vol dir "aliment que torna". I és ben bé això: L'energia invertida en una obra creativa, si arriba amb èxit, es transforma en aliment emocional per a l'espectador. Com més gran és l'impacte, més torna a fluïr l'energia cap al primer, en forma d'aplaudiment, d'elogi, o simplement de somriure. El feedback és necessari, ens cal, i qui digui que no o bé menteix, o bé no s'ha cansat gens en el seu camí creatiu.

En el cas de "Tea Time", la intensitat i la dedicació que hem posat totes les persones vinculades en el projecte, ens ha deixat un buit que ara ràpidament es va omplint amb paraules i gestos de la gent que escolta aquesta música, o observa el disseny del vinil, o ve als concerts. I la veritat és que ens estem alimentant a plaer. Si això segueix així, tindrem corda per molta estona, us ho puc ben assegurar.

PD: Un feedback potent ha estat aquesta crítica de Karles Torra a La Vanguardia, apareguda avui:

 

Han passat cinc mesos des que vam entrar a l'estudi 44.1 de Girona a gravar "Tea Time".

Al final del camí, un camí que va començar fa dos anys al local d'assaig del trio, tenim a les mans un disc del qual estic més que orgullós. Eufòric amb la música, més que content amb el so, i impressionat pel disseny de David Sagarzazu.

El disc, editat en vinil+CD, està publicat per N57 Records i ben aviat serà distribuït per Discmedi a les botigues de tot l'Estat i a Portugal.

De moment, podeu escoltar-lo, descarregar-lo, comprar-lo, o compartir-lo directament aquí:

Si compreu el disc, el te el poso jo.

Vídeo realitzat per Samuel Navarrete, sobre el disseny de David Sagarzazu.

L'Hora del Jazz és el festival que organitza des de fa 20 anys l'Associació de Músics de Jazz i Música Moderna de Catalunya. Els concerts dels diumenges de setembre al migdia són una festa major; la plaça s'omple de públic i de músics, amb les parelles, parents, criatures,... Un ambient familiar entranyable.

Avui hi hem tocat amb el quartet, i m'ha fet molta il.lusió veure-hi molta gent que normalment no ve als clubs a veure'm, pels horaris intempestius i les obligacions familiars... Obligacions familiars de pocs mesos o anyets que -per cert- avui també hi eren.

Un cop més toca donar gràcies a la Mon i l'Anna, les ànimes de l'AMJM, que tiren endavant l'associació dia a dia.

Visca l'Hora del Jazz!