
Doncs bé, el futur s'ha fet present, però en aquest cas a fí de bé. Ja està en marxa un sistema revolucionari d'escoltar música: Spotify. Per una subscripció de 10 euros al mes (o gratis, amb publicitat inserida de tant en tant), podem sentir tota la música del món (bé, no tota, és clar, però Déu n'hi do!), quan vulguem, les vegades que vulguem, i en una qualitat de compressió més que acceptable; només amb la petita limitació que no "posseïm" la música, no en podem fer còpies a l'ordinador ni a CDs, ni a l'iPod (quants nostàlgics del disc es descobriran a si mateixos "materialistes"?). Però tampoc som gaire lluny del moment que Spotify funcionarà amb iPhones i altres artefactes portàtils amb connexió a internet.
Connectats amb la música de tot el món, instantàniament, des de qualsevol lloc. El somni fet realitat!, amb un afegit important: tot plegat és legal. Les discogràfiques (o els artistes! Quanta vida els queda a les discogràfiques com les entenem avui?), és a dir, qui té els drets de la música, cobra per cada cançó seva que s'escolta.
Si algú hi sap trobar una pega, que me la digui. Jo de moment flipo...
4 comentaris:
Que a la primera nòvia no li pots gravar una cinta o un cd amb una enganxina on hi posa "Varis", o "Cançons que em fan pensar en tu".
Ara li hauràs d'enviar una playlist.
Romanticisme, això és el què es perd.
Doncs li regales un iPod ben boniquet amb totes les cançonetes que vulguis -de Duble Buble o de qui sigui-, i apa, a córrer!
Exacte! Perquè l'iPod és un objecte! Però l'Spotyfy no! Crec que en el consum musical sempre hi haurà algú que tindrà la necessitat de recórrer a la cosa física...
... i en l'amor també!
Publica un comentari a l'entrada