Hi ha discos que t'enganxen a la primera, i discos que necessiten unes quantes escoltes; n'hi ha que t'agraden al cap dels anys, o que amb el temps deixen d'interessar-te; n'hi ha que, incondicionalment, t'acompanyaran tota la vida.M'ha passat que el disc "Flag Day", del meu admirat saxofonista Adam Kolker, em va decebre. El vaig escoltar per primer cop fa unes setmanes, i vaig pensar que el quartet (amb John Abercrombie, John Herbert i Paul Motian) no sonava conjuntat, que les composicions eren fluixes, que Kolker no donava tot el què podia donar, que Motian estava desubicat, etc. Han passat els dies, l'he reescoltat, i ara no puc deixar-lo. Em sembla boníssim, i on abans veia composicions fluixes ara hi veig temes sòlids i melodies delicades; el grup desunit s'ha convertit en quatre músics fenomenals, Kolker toca amb sensibilitat i contenció, i Motian ha esdevingut, a les meves orelles, el primer i únic bateria cubista de la història.
Ha canviat la música del disc? No, he canviat jo.
La música ens descriu.
www.adamkolker.com
www.myspace.com/adamkolker
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada