Avui hem anat a sentir el Quartet Casals a la sala Oriol Martorell de l'Auditori.Abans, a la tarda, un alumne de saxo em comentava que ell no l'acaba d'entendre, la música clàssica, que necessitaria algú que li expliqués quatre coses i potser així li començaria a agradar. La pròxima classe, el meu consell serà que es deixi d'històries i vagi a veure el Quartet Casals. Un concert d'aquests músics, amb aquest nivell impressionantíssim de musicalitat, expressió, tècnica, precisió,comunicació, ..., és l'única "explicació" que li cal. Amb uns intèrprets així, arriba igual d'intensament Hadyn que Bartok o Frank (el programa d'avui), perquè la música, ben tocada, té sentit per si sola, sense necessitat de paraules.
Els germans Abel i Arnau Tomàs, la Vera Martínez i en Jonathan Brown fan que la música sembli la cosa més fàcil de fer. La seva actitud (mirades creuades, gestos oberts, complicitat) i sobretot el seu impecable treball converteixen en absurda l'enorme dificultat d'arrencar una sola nota d'un violí. Les seves interpretacions semblen les úniques possibles, talment com si Hadyn hagués escrit el quartet en Re Major només per a ells, i saben dotar de significat cada frase, cada petit motiu de la partitura. La paraula d'avui és "Uau".
En fí, ja veieu que la cosa m'ha impactat, i us asseguro que no n'hi ha per menys. Aprofiteu l'ocasió, i aneu a algun dels concerts que el quartet està oferint aquesta temporada a l'auditori. Ja m'ho sabreu dir.
1 comentari:
Tenir els Casals a Barcelona és un luxe que tots hem d'aprofitar. Recomano també seguir un quartet més jove, el Qvixote, que li segueix les passes.
Publica un comentari a l'entrada