La nit dels premis Enderrock

Petitet i com de compromís, però els músics de jazz vam tenir el nostre lloc a la Nit dels Premis Enderrock que es va celebrar ahir. No per tocar-hi (era una festa de veritat, no un pica-pica amb música de fons ;)) sinó per rebre els premis que atorga la revista Jaç, aquesta ja entranyable publicació que està ajudant molt a difondre el treball dels jazzmen d'aquí.

Per a mi va ser una mmmolt bona niiiiiiiiiit, ja que vaig rebre el premi a la "Millor nova proposta de l'any" de mans de l'amic, compatriota badaloní i enorme músic David Xirgu -Déu ens el continuï conservant així de bé-.

Un cop més, mil gràcies a tothom qui ens va votar, i també a la revista Jaç per nominar-nos.

Avui no, que és tard i tinc son, però algun dia aconseguiré escriure alguna cosa decent, que no soni a rebequeria, sobre el contrast entre tots aquells músics anònims amb mil anys d'estudis, dedicació i experiència (avui parlava amb una amiga meva contrabaixista de les inacabables dificultats per tirar projectes musicals endavant), i aquella altra gent que un dia fa una lletra amb certa gràcia, agafa una guitarreta i es posa a desafinar com una boja. Els primers no els coneix ningú, però moltes vegades fan que els grups dels segons puguin sonar decentment; els segons, senzillament triomfen. Así es el fútbol...! Avui no sé com escriure-ho bé, el què vull dir, però ja es veu per on vaig... Ja em perdonareu; demà al matí m'ho repasso i segons com esborro aquest paràgraf.

Au, bona nit.