dimecres, 18 de març del 2009

Verdi al cine

2 comentaris:
 
Què voleu que us digui, gent? Visca les noves tecnologies! Fa uns dies feia bots entusiasmat amb Spotify, però és que avui la cosa també té tela:

Aquest vespre he vist al Cinesa Diagonal Mar la retransmissió en directe, en alta definició, amb el sistema de so de tota una sala de cine i amb subtítols, "La Traviata" de Verdi que estaven interpretant en aquells moments a Liège, Bèlgica. 

D'acord que la cultura no sempre passa per bons moments, però vist amb una mica de prespectiva, la facilitat amb que actualment podem accedir a unes experiències artístiques fins fa poc reservades a una minoria hauria de fer-nos sentir contents, esperançats, i sobretot privilegiats. A mi, personalment, els nous formats i les noves propostes que ofereixen les noves tecnologies no deixen de sorprendre'm; com més avança la cosa més bocabadat estic. Crec que cada cop més, gaudir de la cultura en totes les seves expressions depèn més de la nostra voluntat, i menys dels recursos econòmics que tinguem (ei, dic "cada cop més", eh?). I això és bo.

Per cert, avui ha estat la meva primera vegada a l'òpera -o el més semblant a anar a l'òpera que he fet mai, vaja-. Us he de confessar que hi anava amb mitja por, i més tractant-se de Verdi i les seves àries "tònica-dominant-dominant-tònica". Doncs la veritat és que m'ho he passat teta; he rigut, m'he emocionat, i -com a tot bon concert- també m'he emprenyat amb la senyora del costat que no parava de tossir i tirar-se els mocs amunt. 



2 comentaris:

Anònim ha dit...

Curiositat: quan projecten òperes al cinema, també hi venen crispetes?

Martí Serra ha dit...

Només faltaria! Gran part de l'encant de la cosa és gaudir de l'òpera amb una bona ració de crispetes, que es poden saborejar tranquil.lament als entreactes mentre comentes l'escot de la soprano o la panxa descomunal del baríton.