Dies intensos

Fa dies que vull escriure algun post sobre la gravació del disc, però no sé ben bé què escriure que tingui una mica de gràcia o interès.

En tot cas, breument: m'he escoltat la gravació, i la música està de collons, en Rai i en Xavi toquen com saben fer-ho o fins i tot millor, i estic content de com toco jo, també. Penso que tinc el què buscava: el disc reflexa com toco, com entenc la improvisació, la forma i dinàmiques dels temes, la interrelació entre els músics; i mostra el treball que estem fent com a grup, que no ha fet res més que començar.

Dic que han estat dies intensos perquè si dimecres era un "moment bo", divendres passàvem un molt mal dia: vam haver de sacrificar en Bruc, el gos de la família, que estava molt vellet. I va ser molt dur. És una cosa molt desagradable que no desitjo a ningú (això de portar un gos al veterinari perquè el matin), un motiu de pes que s'afegeix a tots els altres motius per no tenir animals domèstics. Tornant cap a casa pensava que "Alguns moments bons" és un gran títol (segurament el CD es dirà així, com el bloc), perquè realment és el què és tot plegat, xavals, alguns moments bons i bastants més de dolents, o si més no mediocres.

En fí, seguint amb la intensitat dels estímuls exteriors i interiors rebuts, diumenge vam anar a veure "El silenci abans de Bach", l'obra mestra de Pere Portabella. Dic obra mestra perquè la pel.lícula és una absoluta meravella; un homenatge i una declaració d'amor a la música, la cultura i la identitat europees que, en uns temps on sembla que tot el què no tingui un toc oriental o exòtic no és enrotllat ni guai, es converteix en un acte de reconeixement a una tradició i unes arrels que al cap i a la fí són les nostres, ni millors ni pitjors. Aneu-la a veure corrents, abans que la treguin de la cartellera. Ja em direu el què.

Amb tantes emocions fortes a sobre, anar a l'Auditori dilluns a la nit era força prescindible. Però teniem les entrades i hi vam anar. Sobre l'escenari, l'orquestra de Tolosa interpretant Mendelssohn, Schubert i Txaikovski. Home, va valer la pena, si més no per sentir una orquestra diferent a l'OBC... i veure'n algunes diferències.

I aquí estem, amb ganes d'encefalograma pla, però això no para, tu (gràcies a Déu), i ara toca pensar en el disseny gràfic, les mescles, i començar a buscar bolos!