L'ajuntament de Barcelona ja fa anys que actua directament i expressament contra els locals amb música en directe. Pipa Club, London, Foro, La Paloma,...Un altre front obert són els músics de carrer. Avui llegeixo que una nova ordenança limita encara més l'activitat d'aquestes persones, i per exemple, els prohibeix vendre els seus propis CDs (?!). L'ordenança encara va més lluny, i els obliga a tocar gèneres "melòdics i suaus" i fins i tot un "repertori variat". També prohibeix en determinades zones instruments que per les seves pròpies característiques "poden ocasionar molèsties" (sic): trompetes, percussions de pell i plats de metall. Tot plegat, amb un afany regulador digne de les més nostrades dictadures.
Entre una cosa i l'altra, a la ciutadania ens ha quedat molt clar que la música, per l'ajuntament barceloní, és nociva. És un acte delictiu que "per les seves pròpies característiques pot ocasionar molèsties". Potser que la prohibim del tot, no? Però tota, eh! S'han acabat els liceus, els palaus i els auditoris. Regulem, regulem, prohibim, prohibim, que així sembla que fem alguna cosa. Quina mala llet!
Jo sóc un pobre ma, me, mi, mo, músic de carrer,
que sempre que jo pac, pec, pic, poc, puc toco el que sé.
D' un lloc a l' altre bas, bes, bis, bos, busco algun diner.
Si em feu callar, jo ma, me, mi, mo, mu, jo moriré.
1 comentari:
Volem pa amb oli, pa amb oli volem. volem pa amb oli, pa amb oli volem. Si no ens en donen, si no ens en donen no callarem...
Publica un comentari a l'entrada