Post urgent! The Fringe

Vinc de Terrassa de veure The Fringe, el trio de George Garzone, John Lockwood i Bob Gullotti que fa més de trenta anys que funciona.

Només us dic una cosa: No us el perdeu. Demà (avui), dissabte 17 de maig, toquen al Jamboree. Aneu-hi. Feu-me cas, perquè el trio no és fàcil de veure per aquestes contrades, i el què hem pogut veure avui a Terrassa ha estat impressionant.

George Garzone és un saxofonista extraordinari, d'una expressivitat i creativitat sense límits, i només el fet que portin tants anys tocant junts pot explicar l'increïble compenetració que hi ha entre els tres músics de The Fringe.

Recordeu: Jamboree, 21h i 23h. Música així no se sent cada dia.

De Shorter a Waits passant per...

Last FM (www.last.fm) és una d'aquestes ràdios virtuals on hom pot fer-se emissores a mida, entrant un estil, el nom d'un músic o un "tag". Servidor, en aquests casos, acostuma a teclejar impulsivament i indefectiblement "Wayne Shorter" com a primera opció.

La cadena de cançons que han sonat avui quan he engegat Last FM m'han portat de Wayne Shorter a Tom Waits, passant per Count Basie, Johnny Hartman, Jaco Pastorius, Coltrane, Lou Donaldson, Michael Bublé i Django Reindhart. No sé molt bé quin nexe en comú tenen aquests noms, però em pregunto per què els amics de Last no inclouen també Camarón, Alban Berg i Pet Shop Boys a la llista d'artistes "similars" a Wayne Shorter.

En qualsevol cas, la cosa és entretinguda i ben variada. I en un d'aquests viatges per l'hiperespai musical resulta que he topat amb una proposta collonuda d'un saxofonista que no coneixia: Jim Gailloreto. Aquest senyor, il.lustre pedagog de Chicago, es mou pel món amb el "Jazz String Quintet". El grup -amb aquest nom tan... perillós- resulta que sona així de bé:



Els altres vídeos que hi ha al YouTube no són tan interessants, però podeu visitar la seva web: www.jazzstringquintet.com

"Present, punt zero"

Present, punt zero

A tots aquells que encara es pensen
que la poesia només és una manera de dir,
de dir flors i violes
o allò altre, ben cert, però,
dels proletaris del camp o la ciutat,
apassionadament remarco
que només n'hi ha una, de manera de dir,
o, si ho voleu,
tantes com boques.
O com culs.
Que tot és parlar.
Però la poesia
no és parlar de...
Poesia és trobar.
És
una forma de coneixement,
no
dir
allò que ja és conegut,
parlar de...
Sinó arribar.
S'arriba
tot
caminant.
Cada passa és un vers.
Poden tenir molta llargària, tanta com calgui fins a arribar
[a l'altra petita novetat, a l'altre vers,
o
molt poca.
Poesia és obrar.
La poesia
és un fet.

Joan Argenté

(del llibre “Obres poètiques. Cicle, bicicle, tricicle
i altres llibres”. Muntaner Editors, arts&vers)

Digues-li poesia, digues-li música. Que gran és en Joan Argenté!