Ja tornem a ser aquí, vull dir.
Vull dir que ja hem tornat del viatge a Xile,
que ja torno a escriure alguna cosa al bloc,
...que ja hi tornem a ser amb els polítics locals:
Aprofitant que jo era fora, la meva alcaldessa ha fugit.
Tal com ho sentiu.
La persona que va ser escollida per governar Badalona durant quatre anys amb promeses de servir al ciutadà, d'amor a la ciutat, etc etc, ara resulta que fot el camp.
Afortunadament, com que he estat desconnectat, no en sé els detalls. M'he estalviat sentir tots els motius que "justifiquen" la decisió, però pel què sé o suposo, la Maite Arqué se'n va a un destí superior, assumeix una responsabilitat més gran, un càrrec que -tot i requerir un gran sacrifici com és deixar l'alcaldia- l'il.lusiona i l'omple de goig: vol ser senadora.
ZAP!
Fos a negre. Canvi d'escena. Sobre un fons negre, apareix de lluny un militant socialista badaloní amb una rosa (o és un lliri) a la mà. SO EN OFF: Un míting polític, una veu femenina crida, el públic aplaudeix. FADE OUT SO EN OFF. El militant està sol, mira a banda i banda. De cop i volta està despullat. Es tapa l'entrecuix amb la rosa. Envermelleix de galtes. Mig somriu. Parpalleja. Fí de l'escena.
ZAP!
No és que la cosa sigui nova, no: ho va fer en Maragall, en Clos, i tans d'altres. Però la política badalonina té denominació d'orígen, sempre té aquell no-sé-què que la fa tan especial. En aquest cas, el què resulta insultant és que tot fos tan refotudament previsible i evident. Dit d'una altra manera, "a plaça, tothom en nava ple". Tothom sabia que la Maite era un farol electoral, que plegaria i hi posarien en Jordi Serra, un personatge que dubto que conegui ni el 0,69% -per posar algun número- dels badalonins, però que deu acontentar les dues famílies socialistes locals. Però, òsti tu, almenys podrien haver dissimulat, esperat un parell d'anys, fingit una malaltia, jo què sé!!
En fí, no val la pena gastar-hi més tinta, ni que sigui virtual. Mireu els vídeos i feu-los córrer. Signeu el manifest de Badalona 2011, perquè vegin que no ens prenen el pèl.
Ah, per cert, el viatge a Xile, acollonant. Dóna per uns quants posts.
dijous, 24 de gener del 2008
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
Benvingut a casa noi! Per cert mira't que hi ha a l'Avui d'avui, res de buit...
http://www.avui.cat/article
/cultura_comunicacio/19898/
talent/sense/espais/jazz/
barceloni.html
...ja sabem el perqué d'anar a Xile ;-)
Jajaj!! crec que és una molt bona proposta, a més l,eleccio del to és important, ho podem fer dificil i desagradable, un blues menor en F#, crec que no ho soportaran, jo no ho faria.. Jo també he rigut i he plorat amb el teu escrit, sobretot recordant aquell famos sopar a la Sargantana després del ciclon Mossman, se la veia tant contenta i segura de si mateixa..."M,agraden aquests nois i m,agrada ser la seva alcadessa".
P.d: Ja he vist l,ingrés, moltissimes gràcies! Ha sigut un plaer. De moment els companys de gremi no fan esperar quan es tracta de pagar, jeje, tenen més consciencia del fet, jo mentrestant em preparo i vaig estudiant melodiques, harmoniques i dodecafoniques per casos extremedament complicats, jeje.
Una abraçada!
Publica un comentari a l'entrada