Aquest ha estat un agost "Pixar" (pronunciat Picsar). La famosa factoria de dibuixos animats ha estrenat "Wall-E", una bonica faula de ciència-ficció absolutament recomanable, però a més a més pel meu aniversari em van regalar el DVD de la que per mi és la seva obra mestra: Ratatouille.Encara que el protagonista sigui una rata, Ratatouille és sens dubte la pel.lícula més humana de Pixar. Amor, odi, amistat, família,... racisme, enveja, superació personal,... Tots aquests temes són tractats brillantment en un guió exquisidament tramat.
El tema central de la pel.lícula, però, és la l'art i la crítica; Ratatouille és una defensa apassionada del creador, de l'artista, de la persona (o la rata!) que crea bellesa -ja sigui un pintor, un músic, o un xef de cuina-, enfront de tots aquells que sense moure el cul de la cadira es creuen amb el dret de jutjar, perjudicar i fins i tot destruïr la feina dels altres.
Tot plegat es resumeix en la següent sentència d'Anton Ego (el malvat crític de cuina de la pel.lícula), quan finalment es rendeix davant la magistral cuina de la rata Remi: "(...) The bitter truth we critics must face, is that in the grand scheme of things, the average piece of junk is more meaningful than our criticism designating it so". Brillant. Cert. Just.ATENCIÓ!: Aquest fragment de vídeo és el punt culminant de la pel.lícula, o sigui que potser preferireu no mirar-lo si encara no l'heu vista. És la crítica que Anton Ego fa de la cuina del restaurant Gusteau's.
No us perdeu Ratatouille!... Ni Wall-E, ni cap de les excel.lents pel.lícules de pixar (pronunciat picsar).
Aquí teniu el tràiler, per anar fent boca:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada