Buscant versions de "Mood Indigo" al YouTube per a la classe d'improvisació (fenomenal aquesta del Duke), he topat amb Nina Simone, un personatge al qual mai havia fet massa cas... fins avui. M'he baixat el disc "My baby just cares for me" a l'iPod i l'he disfrutat de dalt a baix. Brillant, original, bluesera, clàssica, sensible, tridimensional,...
Un dels temes del disc, "I Loves You Porgy" m'ha fet recordar Club Paradise, el grup que teniem amb en Jordi Matas, en Tom Warburton i en Xavi Maureta, on tocàvem aquelles velles cançons dels discos d'Ella Fitzgerald i Louis Armstrong. Algun dia ho haurem de ressucitar.
"I Loves You Porgy" m'ha tornat al YouYube, on he trobat aquesta meravella de Keith Jarret (no se m'acut cap músic que visqui tan intensament-orgànicament-físicament-emocionalment cada nota del piano), i m'ha fet aixecar del sofà fins al piano per treure els acords del pont. Després he anat a parar directament als peus de Billie Holiday amb aquest vídeo, per acabar rescatant el disc de balades de Mark Turner que tinc pels prestatges de casa. Fí del viatge.
divendres, 17 d’octubre del 2008
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
Bon dia Martí. Fa poc he descobert el teu blog. Em sembla que hi vindré sovint. De moment, gràcies per les teves recomanacions de visites al youtube. Certament, n'hi ha d'impagables (Jarret o Rollins, per exemple).
Jo t'adreço a un disc perque, si no el coneixes, puguis descobrir una de les versions més collonudes que conec del "Mood Indigo". El mateix Ellington i la seva troupe de músics meravellosos, en una gravació del 1950 per la CBS, ens fan caure la baba durant UN QUART D'HORA ( www.jazz.com/music/2007/11/23/duke-ellington-mood-indigo ).
Ah! Enorabona pel disc. Sincerament, aquests dos temes penjats al web m'han fet passar alguns moments bons (joc de paraules fàcil, ja ho sé, però és que ho poses a "huevo").
Que demà al concert tingueu un bon viatge. Sort i èxit !
Abel Rogés
Publica un comentari a l'entrada