Eliseo Parra

Aquest cap de setmana passat vaig estar a Madrid, convidat a participar en l'enregistrament en directe del CD-DVD "10", d'Eliseo Parra, per celebrar els deu anys de l'aparició del disc "Tribus hispanas".

Pels que no el conegueu, l'Eliseo és una de les persones que més ha fet per la música tradicional espanyola. I no parlo només del treball de recerca que el va portar als poblets més recòndits de Castella per enregistrar àvies cantant i tocant la paella, sinó del fet que ha sabut fer-se-la seva, adaptar-la i modernitzar-la amb un nivell de qualitat i talent molt per sobre del què la música folky ens té acostumats.

L'Eliseo reivindica unes músiques autèntiques, que han passat de generació en generació durant dècades i segles, i que mica en mica sembla que es vagin apagant. Gràcies a la seva feina, moltes d'aquestes músiques sobreviuran... I això no és poca cosa! Perquè resulta que la riquesa musical espanyola és molt més àmplia que el flamenc i les sevillanes.

A més de fer-nos descobrir noves -velles!- músiques i nous -antics!- instruments, l'Eliseo transmet una idea d'Espanya que fins i tot a mi m'agrada (!), una Espanya ideal formada per un conjunt de pobles, tradicions i idiomes, que es tracten de tu a tu i s'enriqueixen mútuament. En els seus concerts canta en castellà, català, gallec i euskera, i sent els quatre idiomes com a propis, perquè formen part d'Espanya i ell se sent orgullosament espanyol, però de tot el què actualment engloba Espanya, i no només d'una part. Llàstima que aquesta idea sigui una utopia, perquè sinó m'hi apuntava!

En fí, deixem la política per un altre dia, que ara toca sentir l'Eliseo: Us enganxo el vídeo d'un concert del 2007 a Tolosa, en el qual m'hi podeu veure tocant al costat de Xavi Lozano, Aleix Tobias, Guillem Aguilar, Pablo Martín, José Parra, Dani Espasa, i el mateix Eliseo Parra, cantant i tocant el "pandero cuadrado". Per cert, la història d'aquest concert és divertida: Jo tocava aquella mateixa nit al mateix festival amb en Llibert; a la tarda no tenia res a fer i em vaig apuntar amb tot el morro a tocar amb en Parra... Havien de ser un parell de temes, però com sempre, em vaig deixar contagiar per l'alegria d'aquella música i em vaig quedar tot el concert dalt l'escenari.