Com pot ser que aquest paio, de no gaire bon veure, amb aquestes ulleres i aquesta barbeta de cabrit, toqui dues notes i em posi catxondo?
És Sonny Rollins. Amb el nom ja està tot dit, però hi afegeixo una cosa: Músics genials n'hi ha uns quants, però que tinguin tendresa, força i sentit de l'humor al mateix temps, només hi ha Sonny Rollins.
Aquí el teniu quan tenia 29 anyets, en el millor moment de la seva carrera (amb els anys, el mestre Rollins ha anat incomprensiblement a pitjor, i desgraciadament ja fa molts anys que perpetra una música infumable). A més, toca a trio -amb contrabaix i bateria-, una formació mínima, austera, despullada, que m'encanta.
Connecteu uns bons auriculars a l'ordinador, i a passar-ho bé.
dimecres, 20 de juny del 2007
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
Perquè ho té tooot !!! tooot !!! és l’essencia màxima, la que aquest paio ja va trobar amb 29 anys !!. No és tempo, està per sobre de tenir “bon” tempo!!, és algo més, és “vacileo del tempo”, és só, és profunditat, és maduresa, és recursos, és un malaït cantarín del jazz!!, és música!!, és creació de ritmes constants!, és aixó que tothom sap i que tothom practica, de vegades sense aconseguir rés!!, i aquest tio t’ho fà veure fácil i ho fà tot a l’hora. Es, jo que sé que és…
El senyor Dragon em sembla que només volia fer publicitat de l’empresa on treballa, diría... Clar que no va pillar rés. Merci pels links, no sabia que també en parlaven el Hal Crook i el Werner d’aixó, vaig fer bé en publicar-ho.
http://www.casadellibro.com/fichas/fichabiblio/0,1094,2900000997782,00.html?codigo=2900000997782&titulo=FREE+PLAY%3A+LA+IMPROVISACION+EN+LA+VIDA+Y+EN+EL+ARTE
No és Werner, però tot i així és interessant, per moments
Hola Martí, porto una estoneta llegint el teu blog (hi he accedit "rebotat" d'un enllaç de myspace) i només et volia dir que trobo d'allò més interessant el què escrius aquí; les teves reflexions sobre política, música, educació, etc.
Encara recordo aquella frase que vas citar fa poc, de Josep Pla sobre els músics i els jocs de paraules i el menjar.
Bé, i comentar-te també que vaig poder assistir l'altre dia al Zorrilla al concert de Giulia Valle on hi tocaves. Quin concert més maco, quins temes més ben escrits. Em va encantar!
Espero veure't aviat. I escoltar-te també!
Salut,
Marcel·lí
Publica un comentari a l'entrada